Centre de Documentació Virtual sobre les Dones a l'Àfrica

___________________________________________________

El treball documental d'Anne Laure Folly

Text: D+A - Centre de Documentació Virtual

Anne Laure Folly

Malauradament la lluita de la dona a l'Àfrica contemporània moltes vegades continua marcada pel fet de no deixar parlar a les pròpies protagonistes. Des dels documentals, la togolesa Anne Laure Folly proposa tot el contrari: veure veus, traçar i desmuntar, i fer el que sembla obvi però que no sempre ho és: els documentals que documenten. Títols com "Femmes aux Yeux Ouverts", "Femmes d'Angola: rêver la paix", "Le gardien des forces", "Les Oubliees" o "Femmes du Niger" van ampliant les desenes i desenes de testimonis des de la més àmplia diversitat de les geografies africanes. Revoltes íntimes, resistències a gran escala, esperances i exemples de què pensen moltes de les persones que un dia ens van dir que no pensaven...1

Llicenciada en dret internacional, va començar en el món cinematogràfic a partir dels anys 90 amb la producció de documentals molt personals, on la ficció subjectiva de la directora s'enllaça amb una posada en escena austera i uns personatges allunyats dels estàndards del cinema comercial. Totes les seves pel·lícules ens mostren dones en situacions quotidianes que ens expliquen les seves experiències. Sense caure en els retrats exòtics, Folly és molt conscient de no dominar tots els temes pel sol fet de parlar de l'Àfrica sent africana, i ho deixarà molt clar en els seus treballs, com per exemple quan decideix anar a Angola a parlar sobre la guerra civil, un país que li és completament estranger: "ser africà no vol dir tenir una cultura de l'Àfrica, sinó una de les moltes cultures que provenen de l'Àfrica, contràriament a les afirmacions gens modestes que estem acostumats a sentir per tot arreu. Ser zulu no et dona les claus de la cultura ioruba... 2" (o com per exemple Funmi Osoba, que deia que pel fet de ser dona ja la suposaven capaç de fer una pel·lícula sobre l'ablació, quan ella mai n'havia vist cap ni això era una cosa relacionada amb el seu entorn).

"Una dona expressa allò que és: no sóc un home, però sens dubte no estaria tan interessada per aquests temes fa dos segles. La manera de tractar els temes és radicalment diferent del que es feia abans. L'especificitat es relaciona sens dubte a un moment donat de la història. A la meva pel·lícula "Les Oubilées" parlo d'una guerra de 30 anys a l'Angola a través de la mirada de la població civil, i únicament de les dones: això no és una elecció molt comú... Aquesta mirada desestabilitza l'idea que sovint es té de la història, de la guerra i de la seva lògica. Des del punt de vista de les víctimes, aquestes lògiques són perfectament intemporals."

Quan Folly decideix girar la càmera cap a ella mateixa, com a dona i africana, les seves opinions fonamentades en la seva pròpia experiència ens mostren una persona molt conscient de la realitat que l'envolta. Política quotidiana que va més enllà d'un enfocament egocèntric: "La història es viu a nivell de l'estómac. No necessitem forçament un partit o una ideologia perquè les coses canviïn. Crec en aquesta política de l'estómac. El que no es diu, però actua, és més difícil d'esborrar, negar o qüestionar. És per això que jo només mostro persones de peu de carrer. Crec que l'evolució individual passa per una presa de consciència individual, a partir de les seves experiències viscudes. És una agitació interna i no les idees socials, literàries o culturals la que fa que un individu canviï. [...] En una societat que es diu a ella mateixa "democràtica" -i que no per això ho és- el sentit de la paraula no es qüestiona. En una societat on la democràcia es busca, encara es poden considerar altres models d'equilibri i igualtat. El problema d'aquesta comunicació de fi de segle és que les paraules contenen molta buidor i absència de compromís. Tinc la impressió que un augment desproporcionat de la tècnica està frenant l'evolució conceptual. 3"

____________

Notes

1. Directori de pel·lícules i documentals per i sobre dones a l'Àfrica a:
http://globetrotter.berkeley.edu/GlobalGender/africafilm.html
2. "Quel est le regard d'une femme cineaste?" Entrevista a Anne-Laure Folly per Olivier Barlet (Africultures, París, 1997)
3. Ibid.


Dones+Àfriques Centre de Documentació Virtual Articles i entrevistes
<< índex (tornar) . ___________________________________________________ El treball documental d'Anne Laure Folly Text: D+A - Centre de Documentació Virtual Anne Laure Folly Malauradament la lluita de la dona a l'Àfrica contemporània moltes vegades continua marcada pel fet de no deixar parlar a les pròpies protagonistes. Des dels documentals, la togolesa Anne Laure Folly proposa tot el contrari: veure veus, traçar i desmuntar, i fer el que sembla obvi però que no sempre ho és: els documentals que documenten. Títols com "Femmes aux Yeux Ouverts", "Femmes d'Angola: rêver la paix", "Le gardien des forces", "Les Oubliees" o "Femmes du Niger" van ampliant les desenes i desenes de testimonis des de la més àmplia diversitat de les geografies africanes. Revoltes íntimes, resistències a gran escala, esperances i exemples de què pensen moltes de les persones que un dia ens van dir que no pensaven...1 Llicenciada en dret internacional, va començar en el món cinematogràfic a partir dels anys 90 amb la producció de documentals molt personals, on la ficció subjectiva de la directora s'enllaça amb una posada en escena austera i uns personatges allunyats dels estàndards del cinema comercial. Totes les seves pel·lícules ens mostren dones en situacions quotidianes que ens expliquen les seves experiències. Sense caure en els retrats exòtics, Folly és molt conscient de no dominar tots els temes pel sol fet de parlar de l'Àfrica sent africana, i ho deixarà molt clar en els seus treballs, com per exemple quan decideix anar a Angola a parlar sobre la guerra civil, un país que li és completament estranger: "ser africà no vol dir tenir una cultura de l'Àfrica, sinó una de les moltes cultures que provenen de l'Àfrica, contràriament a les afirmacions gens modestes que estem acostumats a sentir per tot arreu. Ser zulu no et dona les claus de la cultura ioruba... 2" (o com per exemple Funmi Osoba, que deia que pel fet de ser dona ja la suposaven capaç de fer una pel·lícula sobre l'ablació, quan ella mai n'havia vist cap ni això era una cosa relacionada amb el seu entorn). "Una dona expressa allò que és: no sóc un home, però sens dubte no estaria tan interessada per aquests temes fa dos segles. La manera de tractar els temes és radicalment diferent del que es feia abans. L'especificitat es relaciona sens dubte a un moment donat de la història. A la meva pel·lícula "Les Oubilées" parlo d'una guerra de 30 anys a l'Angola a través de la mirada de la població civil, i únicament de les dones: això no és una elecció molt comú... Aquesta mirada desestabilitza l'idea que sovint es té de la història, de la guerra i de la seva lògica. Des del punt de vista de les víctimes, aquestes lògiques són perfectament intemporals." Quan Folly decideix girar la càmera cap a ella mateixa, com a dona i africana, les seves opinions fonamentades en la seva pròpia experiència ens mostren una persona molt conscient de la realitat que l'envolta. Política quotidiana que va més enllà d'un enfocament egocèntric: "La història es viu a nivell de l'estómac. No necessitem forçament un partit o una ideologia perquè les coses canviïn. Crec en aquesta política de l'estómac. El que no es diu, però actua, és més difícil d'esborrar, negar o qüestionar. És per això que jo només mostro persones de peu de carrer. Crec que l'evolució individual passa per una presa de consciència individual, a partir de les seves experiències viscudes. És una agitació interna i no les idees socials, literàries o culturals la que fa que un individu canviï. [...] En una societat que es diu a ella mateixa "democràtica" -i que no per això ho és- el sentit de la paraula no es qüestiona. En una societat on la democràcia es busca, encara es poden considerar altres models d'equilibri i igualtat. El problema d'aquesta comunicació de fi de segle és que les paraules contenen molta buidor i absència de compromís. Tinc la impressió que un augment desproporcionat de la tècnica està frenant l'evolució conceptual. 3" ____________ Notes 1. Directori de pel·lícules i documentals per i sobre dones a l'Àfrica a: http://globetrotter.berkeley.edu/GlobalGender/africafilm.html 2. "Quel est le regard d'une femme cineaste?" Entrevista a Anne-Laure Folly per Olivier Barlet (Africultures, París, 1997) 3. Ibid.
<< índex (tornar) .