Dones+Àfriques
Centre
de Documentació Virtual
Articles i entrevistes
___________________________________________________
Feminisme
i "womanism" a l'Àfrica
Text: D+A - Centre de Documentació Virtual
Organitzada a la Humboldt-University de Berlín, el maig del 2002
es va celebrar la "Version & Subversion Conference 1"
on moltes de les protagonistes més importants del feminisme africà
van poder intercanviar opinions sota el títol "Discourse
of African Womanism/Feminism". Amb taules rodones i debats es va
poder veure, una vegada més, com de difícil és
adaptar el concepte de feminisme al continent africà. Si ja de
per sí el feminisme "blanc" (ni "negre" ni
"blanc" com a categoria biològica inamovible) no és
ni molt menys homogeni, quan aquest entra en un escenari calidoscòpic
com ho és l'Àfrica contemporània, la multiplicació
es fa inevitable. Des dels anys 80 comencen a sorgir en els entorns
acadèmics feministes, tant africans com afroamericans, corrents
que intentaran aproximar les lluites contra l'opressió masculina
a la realitat concreta de la dona negra. És el cas del "womanism
2", que sorgeix al mateix
moment però de manera diferent a través de l'escriptora
afroamericana Alice Walker i de la professora nigeriana Chikwenye Okonjo
Ogunyemi. Amb el "womanism" com a recipient, les dues autores
hi aniran afegint definicions que provin de completar el complex mapa
d'un feminisme emmotllat a les realitats de la dona negra.
Però si bé és cert que aquesta pateix una doble
marginalització "de sèrie" -racial i de gènere-,
també se li han de sumar molts altres condicionants com per exemple
el context, on no serà per res igual l'Àfrica rural de
la urbana o els guetos afroamericans, la història colonial del
país, la religió, el model de societat precolonial, l'extrema
pobresa, la pròpia experiència personal, etcètera.
La dona negra esdevé doncs un pretext genèric per entrar
i sortir amb tots els debats necessaris. Dos conceptes tan i tan amplis
-dona i Àfrica- que es farà inevitable emprar el reduccionisme
per a poder-ne parlar. Temes teòrics i especulatius, com si el
feminisme a l'Àfrica és culturalment aliè i importat,
o si la sexualitat ha de centrar la discussió sobre la dona,
faran que aquesta mena de debats, importantíssims per altra banda,
no deixin d'anar a remolc dels canvis i les contradiccions que sorgeixen
a partir de la segona meitat del segle XX a occident. Però més
enllà d'aquests àmbits acadèmics, on la literatura
escrita per dones africanes hi jugarà un paper molt important,
la varietat de les "altres" i les xarxes heterogènies
on es suma la resistència, la pedagogia i l'emancipació,
faran que sí hi hagi un vincle entre totes les persones implicades.
L'especificitat africana vindrà donada no per un fet homogeni
racial / cosmològic sinó per unes característiques
socials i històriques concretes. El colonialisme ha fet que qualsevol
plantejament que sorgeixi durant, mentre o després estigui estretament
relacionat amb aquest. Podem parlar de les múltiples formes de
igualtat de gènere a nivell pràctic abans del colonialisme,
o podem divagar sobre tots els aspectes teòrics sobre dona i
igualtat que contenen algunes religions, però del que no ens
podem escapar és d'aquesta incursió brutal que va significar
primer l'esclavatge i després el colonialisme a la història
de l'Àfrica.
D'altra banda la insistència de moltes dones del tercer món
sobre la poca representativitat d'un feminisme "blanc" -que
està fortament vinculat a un tipus de cultura i experiència
determinada- fa que es reinventin, recuperin o continuïn coherentment
altres pràctiques que aniran més enllà d'un únic
model de feminitat. Mutacions, apropiacions i desviaments que, si bé
implícitament conté tota persona en la seva multiplicitat,
s'incrementen radicalment quan és l'hora de reescriure els papers
i els rols.
Per a la senegalesa Aminata Sow-Fall -una de les escriptores més
brillants de la literatura contemporània-, tot i que ella mateixa
no es considera feminista, les seves declaracions són prou clares:
"desitgem que la dona s'alliberi, però no a cops d'eslògans
sinó per una dignitat i respecte de la nostra personalitat i
de la nostra religió, l'Islam que mai ha fet de la dona una esclava
3". Aquesta necessitat de
recuperar un Islam que no hagi patit les grans deformacions patriarcals
i egoistes, com veurem més endavant, és predominant entre
molts musulmans, tant homes com dones. Al llibre de Susan Stringer:
"The Senegalese Novel by Women: Through Their Own Eyes" (1996),
s'analitzarà un altre exemple d'aquesta reivindicació
mitjançant les novel·les de la també senegalesa
Mariama Bâ. Stringer 4 presentarà
el feminisme de Bâ com un ferm defensor de la solidaritat entre
dones, un matrimoni monògam basat en l'amor mutu i el respecte,
la importància de la família i la submissió a Déu;
al mateix temps, lluitarà contra la hipocresia de la societat
que, amagant-se darrera la tradició i la religió, priva
la dona de dignitat i llibertat. Com la mateixa Mariama Bâ va
afirmar: "el nostre deure no és només d'escriure,
sinó d'utilitzar la nostra escriptura com una arma per a destruir
l'opressió que patim les dones. 5"
El llibre de Susan Stringer sobre literatura senegalesa escrita per
dones és un dels molts treballs que s'han publicat sobre Àfrica
i feminisme, especialment en universitats africanes, angleses i nord-americanes.
Acadèmicament les pròpies africanes aniran seguint i reforçant
una lluita de la que elles mateixes també en formen una de les
moltes i variades parts. A mitjans dels 90, la publicació de
moltes d'aquestes investigacions venia a testimoniar el que s'anava
debatent i gestant des de la fi dels anys 70, amb títols com
per exemple Womanism and African Consciousness (1996) de Mary
Kolawole; Beyond the Masks: Race, Gender and Subjectivity (1995)
d'Amina Mama; o Africa Wo/Man Palava: The Nigerian Novel by Women
(1995) de Chikwenye Okonjo Ogunyemi, on la citada professora i teòrica
del "womanism" traça una situació similar de
la dona a la Nigèria contemporània mitjançant les
escriptores Flora Nwapa, Adaora Lily Ulasi, Buchi Emecheta, Funmilayo
Fakunle, Ifeoma Okoye, Zaynab Alkali, Eno Obong i Simi Bedford. Aquest
estudi és també important en l'àmbit de la literatura,
on el predomini de la crítica es centra en els treballs dels
escriptors masculins. Per Ogunyemi, el "womanism" africà
com a model emergent dintre del discurs feminista general, és
central en aquestes escriptores. En els escrits de totes elles "la
resistència de la dona bascula entre la idea de palava (conflicte)
i una centralització del consens, el compromís i la cooperació;
i suposa un atac directe contra el sexisme, el totalitarisme i els prejudicis
ètnics. Aquesta inclusió prové d'un èmfasi
amb la maternitat, on tothom és el fill d'una mare capaç
de crear palava i generar alhora un compromís. 6"
Per exemple serà gràcies a la novel·la "Efuru"
(1966) de Flora Nwapa que es qüestionarà la novel·la
mundialment reconeguda "Things fall apart" del nigerià
Chinua Achebe. Nwapa utilitzarà una dona al voltant de la que
gira tota la comunitat per a poder denunciar el paper marginal que Achebe
va assignar a les heroïnes del seu llibre 7.
La dona es mourà entre una necessitat de la comunitat i els fills
fins a nous models característics de la condició postcolonial,
on la multiplicitat de personalitats en serà la característica.
Aquesta incorporació de la dona africana com a escriptora farà
que els treballs que en resultin vagin més enllà del terreny
literari: la novel·la esdevindrà un "moment, producte
i testimoni" molt valuós en aquest guió de dissidències.
Chikwenye
Okonjo Ogunyemi
A l'afirmació d'Annabel Rodda: "A totes les parts del món
la dona aspira a millorar el medi ambient i a aconseguir una millor
qualitat de vida per a ella i per als seus fills 8",
l'essencialisme més pur, inamovible i clos en ell mateix ens
portarà a un feminisme reduccionista que impedirà poder
parlar d'aquests "altres" dels que constantment en fem referència.
Assignar aquest paper homogeni que situa a la dona fora del transcurs
històric -ja sigui posant-la per sobre, per sota o més
enllà-, és consolidar una d'aquestes minories pures que,
inevitablement, generaran repressió encara que a priori serveixi
per a confrontar-se amb una majoria repressiva. Però traspassant
aquests miratges, no ens queda més remei que estar d'acord amb
Diana Fuss i la seva necessitat de reconèixer una ficció
d'identitat per a poder posar en pràctica una política
efectiva. Amb ella, parlarem de "dona" i parlarem d'"Àfrica".
I ho necessitarem per a poder fer front a una "majoria" que,
moltes vegades, continua amb la tradició colonial d'esborrar
qualsevol diferència -en passat i en present- de la societat
a dominar. La més estesa, denunciada i mica en mica reconstruïda
d'aquestes pràctiques va ser la negació d'un passat històric
del continent africà. Però n'hi ha d'altres, com el monolític
"paper de la dona", que encara ara es resisteix a desaparèixer
d'aquesta construcció opressiva. Per començar, com ja
hem dit, assignar un "únic" tipus de persona, en un
"únic" model social, en un "únic"
context geogràfic, en un "únic" moment del temps,
fan d'aquestes assignacions un perillós i "únic"
error estès i poderós. La perillositat del concepte "plural"
com a mer recompte extern suma, enlloc de restar, en aquesta unicitat
de la ficció predominant.
L'associacionisme de les dones no només ha existit al llarg de
tota la històrica africana, sinó que sempre ha estat molt
comú i amb objectius molt diversos. Només aquesta imposició
del dominador que esborra uns fets per a debilitar-ne al dominat han
suposat que moltes d'aquestes realitats sortissin dels llibres d'una
assignatura -història- però sobrevisquessin, tot i que
moltes vegades amb deformacions greus, en altres assignatures -antropologia-.
Més enllà de l'aula colonial, el nou context que suposa
la formació de la ciutat, inevitablement comporta nous models,
amb una varietat que potser no és més complexa que a les
societats rurals però que ho farà més evident.
La ciutat, com tot nou element, incorpora en ella mateixa tots els graus
i els radis, amb els seus matisos i les característiques pròpies.
Creixements desproporcionats, migracions en massa, nous contextos històrics
que s'amunteguen i canvien a velocitats difícils de pair, fan
que les grans metròpolis africanes incorporin i alhora generin
diverses formes d'associacionisme femení. Lluny d'una passivitat
apolítica de la dona africana, sorgeix un tipus d'organització
que, com tot, no apareix del no res, sinó que és molt
difícil dissociar-la de les predominants associacions de base
a nivell tradicional. Aquesta nova mutació d'organitzacions farà
front a un sistema econòmic i polític agressiu que, imposant
una homogeneïtzació controlable, marginarà a la gran
majoria de la població.
Serge Latouche: "Cada vegada hi ha més estudiants africans
formats a les business schools anglosaxones, però no són
pas ells els que creen les empreses actives, sinó les dones analfabetes
9". Durant la dècada
dels 90, inclús les conclusions dels estudis d'organismes internacionals
com Nacions Unides destaquen el paper clau de la dona en l'economia
africana 10. Si bé aquestes
recomanacions no evidenciaran el caràcter alternatiu a una economia
neoliberal, la cooperació i la solidaritat entre aquestes xarxes
s'ha fet tan palès que és impossible ocultar-ho. El pas
per a que aquests sistemes socials arribin a ser un veritable fre al
imperialisme econòmicomilitar dominant depèn d'una major
comprensió i informació de moltes d'aquestes pràctiques,
que en la majoria dels casos són fàcils d'extrapolar a
nivell mundial. Si "canviar el món passa inevitablement
per un canvi de com mirem al món" (Latouche), mirar aquestes
estratègies d'autosuficiència, explicar-les i poder-les
també aplicar al primer món és capgirar l'etnocèntric
concepte de que només "nosaltres" podem ajudar als
"altres".
"Ciutadans que haurien d'estar morts donades les condicions de
vida imperants, sobreviuen gràcies a recursos difosos que provenen
de l'exterior de les ciutats i a mecanismes redistributius, d'ajuda
mútua i de solidaritat. És comú que existeixi un
flux continu de béns i persones entre el medi rural i urbà
11." Tota aquesta cooperació
a nivell privat no només es fa amb préstecs o dons de
diners, sinó també amb serveis; tot plegat facilita que
moltes dones hagin creat empreses gràcies a aquestes ajudes que
provenen de les seves famílies o d'altres dones associades a
xarxes cooperatives. Una d'aquestes nombroses associacions, per exemple,
és la Country Women Association of Nigeria (Cowan) creada l'any
1982 per dones del medi rural, i que mitjançant el seu propi
sistema finançer va començar amb microcrèdits destinats
a 24 dones i deu anys després ja n'eren 24.000 les que s'hi beneficiaven
12.
En els cada vegada més freqüents fòrums de trobada
i discussió de moviments socials alternatius com l'Anti-Privatization
Forum a Sud-àfrica o el Fòrum Social Africà -celebrat
a Lusaka, Zàmbia, el desembre del 2004-, es pot veure com, si
bé la presència de la dona en moviments socials és
majoria, alhora de trobar-ne els líders la cosa canvia. Com es
queixarà l'activista Dudu Mphenyeke, "les dones negres som
majoria en els moviments i també molts dels impactes (sida, privatització
de l'aigua...) cauen en major grau sobre nosaltres. Però poques
donen juguen el rol de pensar com a caps. Enlloc d'això, preparem
el camí dels homes; som utilitzades pels homes que busquen més
poder dins d'aquests moviments socials. 13"
La persistent lluita d'aquesta doble reivindicació de l'espai
-on "en el nom d'una homogeneïtat negra i d'una política
de solidaritat, canviar les relacions home-dona és fàcilment
vist com una fractura de l'idea de comunitat cohesionada", com
dirà Ntabiseng Motsemme-, és actualment una de les necessitats
més bàsiques de tots aquests moviments. Com de manera
optimista, però alliçonadora, afirmarà l'activista
sud-africana pels drets de gènere Makoma Lekalakala: "durant
tot el segle XX, l'energia i la força de les dones ha permès
que el foc de les revoltes continués encès, però
el paper de la dona encara es veu com a secundari. Però si les
dones rebem el suport dels nous moviments socials, podem canviar aquest
país en cinc anys. 14"
__________________
Notes
1.
"Troubling gender: homosexuality in an African society". Text
presentat a la Sex & Secrecy Conference 2003, dins la 4th Conference
of the International Association for the Study of Sexuality, Culture
and Society (IASSCS) per Wendy Isaack (The Lesbian and Gay Equality
Project, Johannesburg, Sud-àfrica) i Henriette Gunkel (Universitat
de Colònia, Alemanya)
2. Ibid.
3. Citada al capítol "Islam in Senegalese literature and
film" de Mbye B. Cham, del llibre Faces of Islam in African
literature, editat per Kenneth W. Harrow (Heinemann, Londres, 1991).
4. Segons la ressenya del llibre de Susan Stringer: The Senegalese
Novel by Women: Through Their Own Eyes ("Francophone Cultures
and Literature", vol. 7, Peter Lang, Nova York, 1996) feta per
Natalie Sandomirsky i publicada a H-AfrLitCine (1998).
5. Mariama B‚: "La fonction politique des litteratures africaines
ecrites" (1981), citada per N. Sandomirsky (H-AfrLitCine, 1998).
6. Pàgina web personal de Chikwenye Okonjo Ogunyemi: www.ogunyemi.net/momhome.html
7. Patricia Bifani-Richard: "Literatura oral: un antecedente a
la literatura femenina" (África internacional n. 18: La
mujer en el África subsahariana, IEPALA, Madrid, 1995).
8. A. Rodda: "Mujer y medio ambiente en África" (¡frica
internacional n. 18: La mujer en el África subsahariana, IEPALA,
Madrid, 1995)
9. Serge Latouche: La otra África, oozebap, Barcelona,
2007.
10. Jeanne Vickers: "La mujer africana y la crisis económica
mundial" (África internacional n. 18: La mujer en el
África subsahariana, IEPALA, Madrid, 1995)
11. P. Bifani-Richard: "La mujer africana y la crisis económica"
(África internacional n. 18: La mujer en el África
subsahariana, IEPALA, Madrid, 1995)
12. Ibid.
13. Dawn Paley: "Women Pushed Aside As Men Seek Power" (gener
2005) i A. Alexander i Mandisa Mbali: "Africa Social Forum"
(desembre 2004) a http://www.zmag.org/RaceWatch/africawatch.cfm
14. Ibid