___________________________________________________
Existeix
Nigèria?
Conflictes econòmics i identitaris sacsegen la federació
Dídac
P. Lagarriga, 2006
____________________________________
Les fotografies
que acompanyen l'article són extretes del documental Burning
from the Inside, on Nick Peterson entrevistà a membres dels
Ijaw, la comunitat majoritària al Delta del Níger. Molts
d'ells han estat empresonats, condemnats a mort o violades per a defensar
els seus drets.
___________________
L'Estat federal de Nigèria va ser inventat pel domini britànic,
englobant dins d'unes mateixes fronteres un gran nombre de comunitats
molt diverses, amb un passat cultural diferent (que els europeus es
negaven a reconèixer) i, per tant, amb una manera d'entendre
la gestió social també ben diferent (i que el domini colonial
igualment obviava): l'africà ni tenia passat ni era prou competent
per a poder gestionar políticament la societat. Amb la creació
de les federacions, amalgamaren diverses nacions històricament
consolidades (que anomenaven "tribus", actualitzat després
per "ètnies"), gestant nous pastitxos que només
podien provocar confrontació. Nigèria és un d'aquests
engendres fets amb perversió i ignorància: un invent sagnant
(1). Tots els elements necessaris per al conflicte permanent es donen
a Nigèria: la dominació i explotació econòmica,
la instrumentació de les "ètnies" (amb els seus
favoritismes, corrupcions i marginacions) i la perillosa però
efectiva tergiversació de la història, formen un bloc
homogeni que, sense cap possibilitat de digestió, van haver d'incorporar
al seu present les societats "independents" que vivien sota
un Estat artificial anomenat Nigèria. Des del 1958 (any de la
primera exportació comercial de cru) el petroli es convertí
en el principal factor econòmic, i les pràctiques neocolonials
de les empreses petrolieres, com la britànica Shell o la nord-americana
Chevron, agreujà encara més la ja de per sí difícil
estabilitat de la federació (2).
Avui Nigèria disposa d'un règim democràtic parlamentari
basat en la corrupció i la repressió. Tot i que hi ha
una millora si ho comparem amb el govern militar de Sani Abacha, durant
els anys 90, les companyies petrolieres segueixen comptant amb la complicitat
del govern per a continuar traient profit dels recursos naturals, especialment
a la regió del delta del riu Níger. La població
d'aquella zona, que ha de patir tots els efectes negatius de l'extracció
de cru sense rebre res a canvi, ha anat organitzant-se progressivament
per a denunciar la precària situació en la que es troben.
La resistència de la societat civil ha provocat un ressò
constant a nivell internacional, en especial des de l'any 1995, quan
el conegut escriptor Ken Saro-Wiwa va ser condemnat a mort per a defensar
les causes dels ogoni, una de les comunitats que viuen al Delta.
Redistribució de riquesa, però també de territori
A la darrera dècada moltes d'aquestes protestes s'han radicalitzat
i diversificat. Si fins fa un temps les motivacions polítiques
i socials de les revoltes populars eren clares, cada vegada la complexitat
és més evident, afegint-se a la revolta moviments armats,
milícies i grupuscles: a les imatges on joves i dones de les
comunitats més afectades s'alcen contra les multinacionals a
cop de pedra, o ocupant les instal.lacions durant dies, hem d'afegir-hi
la dels petits grups de joves perfectament entrenats (on les armes ja
no són els vells fusells de caça sinó els AK-47
importats) que roben quantitats importants de petroli per a revendre'l
al mercat negre. No cal caure en els discursos oficials que titllen
qualsevol acte armat de terrorisme, englobant en un mateix sac màfies,
moviments populars i desesperació, però tampoc cal anar
a l'altre extrem i glorificar tota acció que s'aprofita d'una
lluita comuna per a fer-ne un negoci rentable. El llistat de moviments
i milícies és extens, deforme i canviant. Als que afirmen
representar els interessos d'una comunitat en concret (com el MNED,
Moviment per a l'Emancipació del Delta del Níger, sorgit
dels Ijaw, els més nombrosos del Delta o el MASSOB, Moviment
per a la Creació de l'Estat Sobirà de Biafra, defensant
l'emancipació dels igbo amb la independència de Biafra
(3), tal com succeí entre 1967 i 1970), se'ls sumen milícies
finançades directament pel govern (per exemple per a desestabilitzar
regions controlades per l'oposició), o màfies que lluiten
entre elles pel control de centres importants de petroli i que, per
exemple, es declaren seguidors de Ben Laden. Aquest escenari pot fer
créixer la tensió entre les comunitats que formen Nigèria,
més enllà de la problemàtica del petroli, accentuant
la necessitat de repensar l'Estat fins a desmembrar-lo. El MNED o el
MASSOB, per exemple, han incorporat al seu discurs ideològic
les pitjors malformacions del govern colonial britànic: el recel
als musulmans del nord, que identifiquen dins d'un únic grup
ètnic, provoca un degoteig constant de baralles racistes i morts
entre les comunitats. Per la seva part, la població musulmana
(que és més nombrosa que la de qualsevol país àrab)
viu també la seva pròpia divisió entre les classes
dominants corrompudes per els booms del petroli, la mediocritat dels
ulemes manipulats pel salafisme i aquells que aposten per la reinvenció
de l'antic califat de Sokoto (fundat a principis del segle XIX) amb
la instauració dels principis que fonamentaren la creació
d'aquest: la justícia social comunitària (4). Un plantejament,
com succeeix també amb el projecte del MASSOB a Biafra, només
realitzable amb el desmembrament de Nigèria i acompanyat d'una
nova onada de reformisme moral.
Si d'entrada aquestes comunitats estan enfrontades, és possible
trobar punts comuns de diàleg si s'assoleix l'emancipació
de la societat (objectiu primer dels centenars de milers de persones
que formen la societat civil de tota la federació), i poder sortir,
de totes totes, del pou fosc d'un colonialisme que Europa encara es
nega a reconèixer com un dels pitjors crims contra la humanitat.
En aquests darrers anys ha sorgit un corrent revisionista dient que
ja n'hi ha prou de responsabilitzar el colonialisme de tots els mals
que actualment pateix el continent africà... Però en molts
dels conflictes es fa difícil, d'una banda, trobar una altra
origen i, d'una altra, veure on suposadament va finalitzar. Culpant
el colonialisme no es pretén exculpar altres responsabilitats;
però explicar uns fonaments concrets que succeïren en un
moment concret i amb unes finalitats concretes, i que englobem sota
l'etiqueta pràctica de "colonialisme", facilita en
primer lloc, i amb els riscos que tota simplificació de la història
comporta, l'explicació de l'actualitat més enllà
dels estereotips i les manipulacions.
___
(1)
Mazi Kevin Ani: "Nigeria, The Last of Africa's Pseudo-Federations"
(www.biafraland.com/requiem_for_Nigeria.htm)
(2) Dauda Garuba: "Oil and the natural resources curse in Nigeria", a Africa File Issue Ezine Vol. 3 (03/2006): "Oil in Africa: Heaven or Hell?" (www.africafiles.org/atissueezine.asp)
(3) Unu Habib: "The MASSOB insurgency" (Vanguard, www.vanguardngr.com, 17/06/2005)
(4)
Usman Bugaje: "The Sokoto Caliphate in Modern Nigeria: Ending it,
Mending it or Reinventing it?" (Usman Danfodio University, Sokoto,
21/4/97, http://www.webstar.co.uk/%7Eubugaje/
)
---------------------------------
Article
sobre el
documental Burning from the Inside de Nick Peterson a
http://www.pambazuka.org/en/category/books/30184
______________________________________________
oozebap . 2006 . sumari